Glosari de terminologia

 

Terme descripció
AIP Publicació d'informació aeronàutica que conté oficialment tots els procediments relatius a la navegació aèria.
AENA Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria).
AMC

Aeronau marginalment conforme: Definició d'acord el Real Decreto 1257/2003  de 3 d'octubre, i correspon a "aeronaus de reacció subsònica civil que compleixen amb els valors límit de certificació  del volum 1, segona part, capítol 3, annex 16, del Conveni sobre Aviació Civil Internacional per un marge acumulat  no superior a  5 EPNdB (nivell efectiu de soroll percebut en decibels), a on el marge acumulat es la xifra expressada en EPNdB obtinguda sumant els diferents marges (es a dir, les diferències entre el nivell certificat de soroll  i el nivell de soroll màxim permès) en cadascun dels tres punts que es realitza la mesura  del soroll de referència, tal i com es defineixen en el volum 1, segona part, capítol 3, annex 16, del Conveni sobre Aviació Civil Internacional."

Angle d'inclinació Inclinació de les ales de l'avió respecte a l'horitzontal que permet que l'avió faci el viratge. La inclinació habitual amb la qual es dissenyen els procediments de sortida de les aeronaus és de 15º. En el cas particular dels enlairaments per la pista 25L (tercera pista) de Barcelona es preveu una taula per facilitar als pilots l'ús d'inclinacions superiors. Això suposa un major allunyament respecte a les zones habitades amb la conseqüent reducció de soroll.
By pass En termes generals, aquesta denominació fa referència a una via o camí alternatiu. En el cas concret de l'Aeroport de Barcelona es va aplicar aquesta denominació a un tram del carrer de rodatge que es va haver d'habilitar per permetre l'execució del canvi de rol de pistes. Això fou degut a la necessitat d'accés de les aeronaus des dels aparcaments actuals fins a la nova pista, sense haver de creuar la pista antiga per la inconveniència d'aquesta maniobra.
Canvi de rol de pistes Amb aquest terme s'ha denominat el canvi d'operació aplicat a l'Aeroport de Barcelona i que es va fer efectiu el 26 d'octubre de 2006. Fins llavors, l'operació de pistes era en mode segregat, en què la pista antiga s'utilitzava per a enlairaments i la nova per a aterratges. A partir d'aquesta data, l'operació es fa en mode segregat però en forma inversa, amb la pista nova per a enlairaments i l'antiga per a aterratges. No obstant això, per ser més precisos, caldria parlar d'operació semimixta, atès que els avions més pesants necessiten la pista antiga per enlairar-se. Si la pista nova tingués una longitud major, podríem parlar en termes absoluts d'operació segregada pura.
Capacitat declarada

Xifra que estableix l'autoritat aeronàutica per a un aeroport determinat. Estableix el nivell òptim d'explotació de la infraestructura i s'expressa generalment en unitats de nombre d'operacions per hora.

Capacitat màxima Xifra que per a un determinat aeroport constitueix el límit d'operacions aèries admissibles en base al seu disseny i arquitectura, a partir del qual comencen a generar-se demores significatives i se´n deteriora el rendiment.
CSAAB

Comissió de Seguiment Ambiental de l'Aeroport de Barcelona. Aquesta comissió té la funció de seguiment i control de les mesures que es desenvolupen durant l'operació del projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, així com de l'aprovació d'estudis relatius al mateix. A la CSAAB hi són representats el Ministeri de Medi Ambient; el Ministeri de Foment; la Generalitat de Catalunya, amb els departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Públiques; AENA i els ajuntaments de Gavà, Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi i Castelldefels.

DGAC Direcció General d'Aviació Civil.
GTTR Grup de treball tècnic de soroll. A partir de la CSAAB i amb la mateixa representació, es va crear un grup tècnic per tal d'elaborar els estudis relatius a la contaminació acústica que requerís la CSAAB per poder prendre les decisions pertinents.
ILS (Instruments Landing System)

Sistema d'aterratge instrumental. Consisteix en una sèrie d'equips radioelèctrics que emeten senyals que en ser rebudes per les aeronaus, els permeten aproximar-se a la pista d'aterratge per una ruta de molta precisió. Bàsicament consta de dues antenes: l'antena del localitzador, que defineix la ruta d'aproximació exactament a l'eix de la pista, i l'antena de la senda de planatge, que determina el perfil de l'aproximació i proporciona l'alçada precisa en funció de la distància a l'aterratge.

INM (Integrated Noise Model)

Eina informàtica que permet predir i configurar les empremtes sonores (isòfones) en les zones d'afectació d'una instal·lació aeroportuària a partir de múltiples dades d'entrada (inputs).

Maniobra d'aproximació frustrada

Maniobra que fa una aeronau quan, a punt d'efectuar un aterratge, ha d'elevar-se novament sense poder tocar terra per algun motiu generalment no desitjat (falta de contacte visual amb la pista, pista ocupada per una altra aeronau o vehicle, etc.).

NADP´s (Noise Abatement departure Procedures)

Procediment d'abatiment de soroll en enlairaments. Els aeroports en què es fa necessari disminuir la intensitat del soroll en el seu entorn utilitzen aquests procediments per fer que les aeronaus ascendeixin el més ràpidament possible, la qual cosa redunda en una reducció sonora significativa. Hi ha dos procediments, el NADP 1 i NADP 2, que cada aeroport pot escollir segons sigui convenient. La diferència entre ambdós rau en què en l'1, la fase inicial d'ascens de l'avió és més pronunciada que la segona fase de pujada, mentre que en el 2, la primera fase és més llarga i extensa i la segona més pronunciada. En general s'utilitza el NADP 2 quan el focus sobre el qual es pretén disminuir el soroll està més allunyat de l'aeroport i el NADP1 quan està més aprop.
En el cas concret de l'Aeroport de Barcelona, des de la inauguració de la pista nova va estar en vigor el NADP 2. Finalment, amb data 2 d'agost de 2007, es va publicar a l'AIP el NADP 1 com a procediment a aplicar.

NOTAM

Notificació aeronàutica de caràcter provisional que esmena procediments continguts a l'AIP o bé proporciona informació addicional d'interès per a les operacions aèries.

OACI o ICAO

Organització d'Aviació Civil Internacional.

PICAP Programa d'Investigació de Capacitat de Pista, similar i amb objectius semblants al SIMMOD de desenvolupament i d'ús per part d'AENA.
Pistes paral·leles en operació independent

Amb major precisió es denomina operació mixta. Es defineix com l'operació en què cadascuna de les pistes s'utilitza indistintament tant per a enlairaments com per a aterratges.

Pistes paral·leles en operació segregada

Aquest terme defineix l'operació en què una pista s'utilitza exclusivament per a enlairaments i l'altra exclusivament per a aterratges.

Pistes paral·leles en operació semimixta

Defineix l'operació en què una pista s'utilitza exclusivament per a enlairaments i l'altra tant per a enlairaments com per a aterratges. Tot i que per extensió a vegades es fa servir la denominació d'operació segregada, aquesta és la denominació que amb major precisió s'ajusta al model d'operació actualment en vigor a l'Aeroport de Barcelona i la que l'Ajuntament de Gavà defensa davant de tots els fòrums.

Ruta nominal

S'anomena així la traça sobre el plànol horitzontal de les aeronaus en l'espai aeri tant en sortida com en aproximació. En el cas de l'aproximació, la ruta nominal acostuma a ser d'altíssima exactitud perquè les aeronaus segueixin en la seva gran majoria la ruta definida pel senyal del localitzador ILS. Per contra, en el cas particular dels enlairaments per la pista 25L (tercera pista) de Barcelona, no existeix una ruta nominal real atès que, per evitar els sorolls que un altre tipus de maniobra generaria, s'ha dissenyat una sortida no convencional en què cada aeronau segueix una ruta o traça diferent en funció de factors variables com el pes, les seves característiques, les condicions meteorològiques imperants, etc.

SIGMA (Sistema Integrat de Gestió Mediambiental Aeroportuari) Sistema de medició i control de l'impacte acústic generat per l'Aeroport de Barcelona que permet visualitzar les traces radar dels avions a temps real per a avaluar l'impacte dels sobrevols al barri de Gavà Mar. Actualment no existeix cap visualització web de traces en temps real en tot l'Estat i, per tant, Gavà serà pionera.
També està format per dues estacions de medició sonora que donen resposta a les configuracions que afecten a la nostra població. Permeten conèixer en tot moment el nivell equivalent (Leq) i contrastar-lo amb el sobrevol que s'estigui visualitzant.
L'objectiu d'aquesta tecnologia és detectar aquelles aeronaus que no s'ajustin a la normativa amb eines pròpies, sense la necessitat de dependre de la tramitació de l'ens gestor i millorar, també, l'atenió al ciutadà.
SIMMOD (Simulation Model) Model de simulació d'aeroports i espai aeri. Programa informàtic que permet simular i predir moviments d'aeronaus tant a terra com en vol per tal de dissenyar i corregir àrees terminals i instal·lacions aeroportuàries. Permet, per tant, avançar la possible capacitat d'un determinat aeroport a partir de supòsits teòrics.
TMA Àrea terminal de control. És una àrea de control en un espai aeri establerta generalment en la confluència de rutes en las immediacions d'un o més aeròdroms principals.
VOR (VHR Omnidirectinal Range), o Radiofar Omnidireccional de VHF

Radioajuda per a la navegació. Per fer-ho entenedor, consisteix en una antena emissora que defineix 360 feixos electromagnètics de tal manera que un avió pot establir una posició relativa respecte a la radioajuda en funció del senyal rebut. Cadascun d'aquests feixos es denomina radial. El radial 360 correspon a la posició Nord respecte a la radioajuda, el 180 al Sud, el 90 a l'Est i el 270 a l'Oest.
Si el VOR disposa d'un equip de DME (Distance Mesurement Equipment), Equip per Mesura de Distància, a més a més del radial o marcació, l'equip també proporciona una distància a l'estació. Així, amb una marcació VOR mitjançant un radial i un senyal DME de distància una aeronau pot definir perfectament la seva posició geogràfica.
Un dels procediments antisoroll més significatius a l'Aeroport de Barcelona es fa efectiu en els enlairaments per la pista 25L (tercera pista), en què els avions no poden superar el radial 236 VOR, denominat BCN, situat proper a la capçalera de la pista 25R (primera pista).

Vols de calibratge

Vols executats per avions amb un equipament especial per revisar les ajudes a la navegació. Les antenes del localitzador i senda de planatge dels ILS de les diferents pistes han de ser calibrades periòdicament amb la finalitat de verificar-ne l'exactitud del funcionament i dels senyals que emeten.